Sortim del Turó Park per la porta situada a la confluència de Josep Bertrand i Francesc Pérez-Cabrero i pugem per aquest darrer carrer fins a la plaça de Sant Gregori Taumaturg més coneguda com la «plaça de l'Església Rodona». Aquí comença el carrer de Ganduxer que enfilarem fins a la cruïlla amb Doctor Carulla. Tombem a mà esquerra i ens dirigim al número 22 d'aquesta via on trobem la Biblioteca Clarà. L'equipament, que obrí les seves portes el febrer de l'any 2000, està ubicat a l'edifici racionalista obra de Duran i Reynals. Aquí va estar situat el taller de l'escultor des de 1948 fins al 1958, any del seu traspàs.
Els darrers anys de la seva vida, Clarà, al marge dels encàrrecs oficials o particulars que rebia, va treballar intensament fent rèpliques d'obres antigues destinades a la creació d'un museu dedicat a la seva obra. Amb aquest propòsit, i seguint els desitjos de l'escultor, la seva germana, Carme Clarà, va nomenar, el 1964, l'Ajuntament de Barcelona com a hereu universal del seu llegat.
L'any 1969 es va inaugurar el Museu Clarà que va funcionar durant més de vint anys a la casa-taller de l'escultor olotí. El 1995 el consistori barceloní va decidir tancar el museu, al·legant un baix nombre de visitants, i portar a Olot una part de les escultures. Com a resposta, el gener del 1996 es creava a Barcelona l'Associació d'Amics del Museu Clarà, presidida pel galerista Carles de Sicart Escoda, amb l'objectiu d'aturar el trasllat de les obres de Clarà.
La crisi provocada per la decisió municipal, que va incloure una demanda judicial on es va absoldre a l'ajuntament però es va donar la raó moral als demandants, va desembocar en l'enderroc de la casa de l'escultor i en la transformació del seu taller en una biblioteca pública.
El tancament del Museu Clarà va anar seguit per la dispersió de part de les obres de l'escultor. Com expliquen Jaume Fabre i Josep Maria Huertas, «unes van anar al Museu d'Olot, altres al Museu d'Art Modern de la Ciutadella i unes terceres es van exposar a l'aire lliure a Sarrià i Sant Gervasi. La campanya Barcelona, posa't guapa va trobar com a patrocinador d'una d'aquestes operacions la firma Volvo: així va ser com es va posar La Pomona, una obra de 1938, davant de la Casa de la Vila de Sarrià (l'actual seu del Districte), no sense que l'entitat Amics de Clarà, contrària al tancament del museu, s'hi manifestés amb pancartes».
Des de l'any 2000, la Biblioteca Clarà ofereix un fons bibliogràfic, el Fons especial Josep Clarà, composat per documents que tracten del noucentisme a Catalunya i, especialment, de la vida i l'obra de l'escultor olotí. La biblioteca també posa a disposició del públic els documents de la biblioteca particular de la família Clarà, el Fons Clarà. Aquest, de lliure consulta, està format per llibres, dossiers, revistes en diversos idiomes i altres documents.
Per acabar la nostra ruta, podem contemplar, als jardins de la biblioteca, les cinc escultures ubicades en aquest indret des de l'any 2000. Aquestes obres, en paraules de Mercé Doñate, cap de la Col·lecció d'Art Modern del MNAC, «van ser seleccionades entre el nombrós fons de Clarà, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu de donar una àmplia panoràmica de la producció de l'artista. Es tracta de quatre figures femenines (Dona ajaguda, Joventut, Nu femení i Tors de dona) i d'una de masculina, un atleta (Discòbol), que permeten veure l'evolució que es va anar produint en el treball escultòric de Clarà i, alhora, resumeixen les característiques de la seva obra entre el 1928 i el 1953, és a dir, la seva etapa de maduresa».
Cal dir també, que, damunt la porta de la biblioteca, es conserven uns relleus que representen dues dones assegudes, posats per Clarà l'any 1947. El darrer element que hi ha instal·lat al jardí és un bloc de marbre on hi ha gravats uns versos que Josep Clarà va escriure poc abans de morir:
Tot s’abandona...
Així jo també deixo el meu somni,
la meva il·lusió amorosa
vers el bo i la bellesa.
El meu art inquiet i serè,
haurà estat sobre tot,
un cant fervorós, sincer i humil,
davant l’obra divina del creador.
A les Biblioteques de Barcelona trobareu:
Fons Clarà
Fons especial Josep Clarà
Més informació:
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Institut de Cultura d'Olot
Clarà torna a Olot
El tancament del Museu Clarà
Els darrers anys de la seva vida, Clarà, al marge dels encàrrecs oficials o particulars que rebia, va treballar intensament fent rèpliques d'obres antigues destinades a la creació d'un museu dedicat a la seva obra. Amb aquest propòsit, i seguint els desitjos de l'escultor, la seva germana, Carme Clarà, va nomenar, el 1964, l'Ajuntament de Barcelona com a hereu universal del seu llegat.
L'any 1969 es va inaugurar el Museu Clarà que va funcionar durant més de vint anys a la casa-taller de l'escultor olotí. El 1995 el consistori barceloní va decidir tancar el museu, al·legant un baix nombre de visitants, i portar a Olot una part de les escultures. Com a resposta, el gener del 1996 es creava a Barcelona l'Associació d'Amics del Museu Clarà, presidida pel galerista Carles de Sicart Escoda, amb l'objectiu d'aturar el trasllat de les obres de Clarà.
La crisi provocada per la decisió municipal, que va incloure una demanda judicial on es va absoldre a l'ajuntament però es va donar la raó moral als demandants, va desembocar en l'enderroc de la casa de l'escultor i en la transformació del seu taller en una biblioteca pública.
El tancament del Museu Clarà va anar seguit per la dispersió de part de les obres de l'escultor. Com expliquen Jaume Fabre i Josep Maria Huertas, «unes van anar al Museu d'Olot, altres al Museu d'Art Modern de la Ciutadella i unes terceres es van exposar a l'aire lliure a Sarrià i Sant Gervasi. La campanya Barcelona, posa't guapa va trobar com a patrocinador d'una d'aquestes operacions la firma Volvo: així va ser com es va posar La Pomona, una obra de 1938, davant de la Casa de la Vila de Sarrià (l'actual seu del Districte), no sense que l'entitat Amics de Clarà, contrària al tancament del museu, s'hi manifestés amb pancartes».
Des de l'any 2000, la Biblioteca Clarà ofereix un fons bibliogràfic, el Fons especial Josep Clarà, composat per documents que tracten del noucentisme a Catalunya i, especialment, de la vida i l'obra de l'escultor olotí. La biblioteca també posa a disposició del públic els documents de la biblioteca particular de la família Clarà, el Fons Clarà. Aquest, de lliure consulta, està format per llibres, dossiers, revistes en diversos idiomes i altres documents.
Per acabar la nostra ruta, podem contemplar, als jardins de la biblioteca, les cinc escultures ubicades en aquest indret des de l'any 2000. Aquestes obres, en paraules de Mercé Doñate, cap de la Col·lecció d'Art Modern del MNAC, «van ser seleccionades entre el nombrós fons de Clarà, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu de donar una àmplia panoràmica de la producció de l'artista. Es tracta de quatre figures femenines (Dona ajaguda, Joventut, Nu femení i Tors de dona) i d'una de masculina, un atleta (Discòbol), que permeten veure l'evolució que es va anar produint en el treball escultòric de Clarà i, alhora, resumeixen les característiques de la seva obra entre el 1928 i el 1953, és a dir, la seva etapa de maduresa».
Cal dir també, que, damunt la porta de la biblioteca, es conserven uns relleus que representen dues dones assegudes, posats per Clarà l'any 1947. El darrer element que hi ha instal·lat al jardí és un bloc de marbre on hi ha gravats uns versos que Josep Clarà va escriure poc abans de morir:
Tot s’abandona...
Així jo també deixo el meu somni,
la meva il·lusió amorosa
vers el bo i la bellesa.
El meu art inquiet i serè,
haurà estat sobre tot,
un cant fervorós, sincer i humil,
davant l’obra divina del creador.
A les Biblioteques de Barcelona trobareu:
Fons Clarà
Fons especial Josep Clarà
Més informació:
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Institut de Cultura d'Olot
Clarà torna a Olot
El tancament del Museu Clarà
