F. Turó Park
Retornem cap a l'avinguda Diagonal que seguirem, direcció Tarragona, fins arribar a la plaça de Francesc Macià. Dissenyada per Nicolau Rubió i Tudurí l'any 1928, aquesta plaça va ser inaugurada el 1932 amb el nom de President Alcalá Zamora. El projecte de prolongació de la Diagonal fins al nou Palau Reial, que es va acabar de construir l'any 1924, suposava un augment important de l'amplada i un trencament de la simetria que l'avinguda mantenia fins aquell punt. La funció de la plaça era, doncs, connectar els dos trams de la manera més harmònica possible.
Tot seguit pujarem per l'avinguda de Pau Casals fins als jardins dedicats al poeta Eduard Marquina. En aquest indret hi va funcionar, des de 1912 fins al 1929, el parc d'atraccions Turó Park que ocupava una gran finca de la família Bertrand-Girona. El parc, en paraules del cirurgià Moisés Broggi, «quedava limitat cap amunt per la via del tren de Sarrià, ara Via Augusta; després el límit seguia cap a ponent per un tros del que ara és la ronda del General Mitre fins a la carretera de Sarrià, que marcava el límit del costat de ponent fins a la Diagonal; el carrer d'Amigó, per l'altre costat, tancava aquesta àrea considerable, que constituïa una gran extensió de jardins molt ben cuidats, plena de camins i d'arbres i de flors de moltes i diferents espècies; hi havia també unes muntanyes russes, una pista de patinatge i moltes altres atraccions». Quan el Turó Park va tancar, els propietaris van cedir la part central dels terrenys a l'ajuntament a canvi de poder urbanitzar la resta.
Entrem ara als jardins per la porta situada a la cruïlla dels carrers de Tenor Viñas i de Ferran Agulló i tombem a mà dreta. De seguida trobem el bust dedicat a Francesc Viñas que Josep Clarà va esculpir a principis dels anys trenta. Aquest monument fou inaugurat l'any 1963 amb motiu del centenari de la mort del famós cantant líric, i, com explica el crític Francesc Serés, la composició del bust «ens anticipa algunes fòrmules utilitzades sovint per Josep Clarà: una certa reminiscència èpica i també un deix romàntic que perviu en les expressions que l'escultor atribueix a l'expressió del rostre de Francesc Viñas».
Abans d'emprendre el tram final de la nostra ruta retornarem a la història del Palau Reial per parlar-vos d'una de les obres més controvertides de Josep Clarà. La construcció del nou palau, inaugurat el 1924, va partir d'una iniciativa de Prat de la Riba i Francesc Cambó i rebé el seu impuls definitiu amb la cessió dels terrenys realitzada per Eusebi Güell l'any 1919. L'any 1950, convertit el palau en residència barcelonina de Francisco Franco, l'ajuntament encarregà a Josep Clarà la construcció d'un grup escultòric en homenatge A los caídos.
El monument, projectat pels arquitectes Florensa i Vilaseca, s'havia d'instal·lar abans de la inauguració del Congrés Eucarístic de Barcelona. Tot i que hi treballà intensament, Clarà no va poder enllestir l'encàrrec a temps. A la seva agenda de l'any 1952 l'escultor escriuria: «Ayer lunes mi grupo mármol del monumento a los Caídos fue colocado en su sitio por orden del alcalde pues hoy llega el caudillo a Barcelona. Pasadas las fiestas la tendré que terminar». En una nota de 1953, Clarà continua: «Pasado el congreso, tuve que ir terminando allí mismo, en su propio emplazamiento, durante el invierno riguroso y sin otros medios que una escalera de albañil, que cada día depositaba en la consergería del Palacio Real que se encuentra frente a dicho monumento.»
El grup escultòric de Clarà fou objecte de diversos atemptats als anys setanta i, finalment, fou destrossat per un grup independentista l'any 2001. L'any 2005 l'ajuntament va enderrocar la columnata de Florensa i Vilaseca.
Tot seguit pujarem per l'avinguda de Pau Casals fins als jardins dedicats al poeta Eduard Marquina. En aquest indret hi va funcionar, des de 1912 fins al 1929, el parc d'atraccions Turó Park que ocupava una gran finca de la família Bertrand-Girona. El parc, en paraules del cirurgià Moisés Broggi, «quedava limitat cap amunt per la via del tren de Sarrià, ara Via Augusta; després el límit seguia cap a ponent per un tros del que ara és la ronda del General Mitre fins a la carretera de Sarrià, que marcava el límit del costat de ponent fins a la Diagonal; el carrer d'Amigó, per l'altre costat, tancava aquesta àrea considerable, que constituïa una gran extensió de jardins molt ben cuidats, plena de camins i d'arbres i de flors de moltes i diferents espècies; hi havia també unes muntanyes russes, una pista de patinatge i moltes altres atraccions». Quan el Turó Park va tancar, els propietaris van cedir la part central dels terrenys a l'ajuntament a canvi de poder urbanitzar la resta.
Entrem ara als jardins per la porta situada a la cruïlla dels carrers de Tenor Viñas i de Ferran Agulló i tombem a mà dreta. De seguida trobem el bust dedicat a Francesc Viñas que Josep Clarà va esculpir a principis dels anys trenta. Aquest monument fou inaugurat l'any 1963 amb motiu del centenari de la mort del famós cantant líric, i, com explica el crític Francesc Serés, la composició del bust «ens anticipa algunes fòrmules utilitzades sovint per Josep Clarà: una certa reminiscència èpica i també un deix romàntic que perviu en les expressions que l'escultor atribueix a l'expressió del rostre de Francesc Viñas».
Abans d'emprendre el tram final de la nostra ruta retornarem a la història del Palau Reial per parlar-vos d'una de les obres més controvertides de Josep Clarà. La construcció del nou palau, inaugurat el 1924, va partir d'una iniciativa de Prat de la Riba i Francesc Cambó i rebé el seu impuls definitiu amb la cessió dels terrenys realitzada per Eusebi Güell l'any 1919. L'any 1950, convertit el palau en residència barcelonina de Francisco Franco, l'ajuntament encarregà a Josep Clarà la construcció d'un grup escultòric en homenatge A los caídos.
El monument, projectat pels arquitectes Florensa i Vilaseca, s'havia d'instal·lar abans de la inauguració del Congrés Eucarístic de Barcelona. Tot i que hi treballà intensament, Clarà no va poder enllestir l'encàrrec a temps. A la seva agenda de l'any 1952 l'escultor escriuria: «Ayer lunes mi grupo mármol del monumento a los Caídos fue colocado en su sitio por orden del alcalde pues hoy llega el caudillo a Barcelona. Pasadas las fiestas la tendré que terminar». En una nota de 1953, Clarà continua: «Pasado el congreso, tuve que ir terminando allí mismo, en su propio emplazamiento, durante el invierno riguroso y sin otros medios que una escalera de albañil, que cada día depositaba en la consergería del Palacio Real que se encuentra frente a dicho monumento.»
El grup escultòric de Clarà fou objecte de diversos atemptats als anys setanta i, finalment, fou destrossat per un grup independentista l'any 2001. L'any 2005 l'ajuntament va enderrocar la columnata de Florensa i Vilaseca.
A les Biblioteques de Barcelona trobareu:
L'art de la victòria
Més informació:
Història de la Diagonal
El Turó Park
No-Do dedicat al Congrés Eucarístic de Barcelona
