Comencem la nostra ruta sobre l'escultor Josep Clarà a l'entrada del Parc de la Ciutadella situada a la cruïlla del passeig de Picasso amb l'avinguda del Marquès de l'Argentera. Aquest accés està presidit per dos grups escultòrics, L'Agricultura i La Marina, esculpits pel mestre Venanci Vallmitjana devers el 1884 a partir d'un disseny de Josep Fontseré. El mestre d'obres Fontseré havia guanyat l'any 1870 el concurs per convertir el recinte de l'antiga ciutadella militar en un parc públic de Barcelona i en dirigí les obres de transformació fins a l'Exposició Universal del 1888.
Entrem al parc i avancem fins arribar a l'alçada de la plaça de Joan Fiveller, situada davant del Parlament de Catalunya. A la nostra dreta trobem la primera de les escultures de Josep Clarà que veurem al llarg del nostre itinerari. Es tracta de l'obra Als Voluntaris Catalans dedicada a la memòria del miler de catalans que es van allistar a la Legió Estrangera Francesa durant la Primera Guerra Mundial.
El 1914, a diferència d'altres artistes catalans establerts a París com Manolo Hugué o Pau Gargallo, Josep Clarà va decidir no retornar a Catalunya. L'escultor olotí va passar la Gran Guerra a França i, fins i tot va visitar el front l'any 1917.
El desembre de 1918, poc temps després de la signatura de l'armistici, l'alcalde de Barcelona Manuel Morales, viatjaria a París per fer entrega al primer ministre francès Georges Clemenceau del títol de ciutadà honorífic de la ciutat comtal. Josep Clarà va ser convidat a acompanyar a Moreno i durant l'acte protocol·lari va sorgir la idea de fer un monument en record als voluntaris catalans. Clemenceau va recolzar la iniciativa i es va comprometre a col·laborar-hi. Pocs dies després Clarà deixava constància a la seva agenda de l'inici d'una primera maqueta de Le soldat de la liberté.
El contracte definitiu de l'encàrrec es signà l'any 1922 i Clarà enllestí l'escultura en pocs mesos però l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera aturà la seva instal·lació. L'any 1933 l'ajuntament va renovar l'acord amb l'escultor i, quatre dies abans de l'esclat de la guerra civil, el 14 de juliol de 1936, el monument va ser finalment inaugurat. Malgrat que el 1925 aquesta obra de Clarà havia obtingut el Grand Prix a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París, el primer consistori franquista va proposar d'eliminar-la. Finalment, però, només se li va retirar la placa amb la inscripció «Als voluntaris catalans morts durant la Gran Guerra. 1914-1918».
L'any 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic, es va instal·lar un campament de joves falangistes al parc de la Ciutadella. José Maria Oriol y Urquijo, gran patriarca de la indústria elèctrica espanyola i cap provincial de la Falange de Biscaia des de l'octubre de 1937, va manar cobrir l'escultura i convertir-la en una mena de monòlit amb la forma de la roca de Montserrat coneguda com Cavall Bernat.
Acabat el congrés es va tornar a destapar l'obra, però la nit del 17 de novembre d'aquell mateix any els braços del voluntari van ser tallats i l'ajuntament va decidir amagar l'escultura mutilada amb una tanca feta de taulons de fusta. El comportament de les autoritats va indignar Clarà que escriuria a la seva agenda: «Coincide el hecho con otro caso vandálico tolerado públicamente de haber consentido sea tapada mi obra con fanfarroneado desprecio por la gazmoñería dominante desgraciadamente en estos momentos en nuestro caro país. En octubre de 1953, sigue la estatua tapada. Más siento este último desprecio de unos fanáticos ignorantes que el que unos miserables hayan mutilado mi obra para venderla en forma de chatarra (caso de ser así)». El 1954 es va arreglar l'escultura però s'hi va afegir una fulla de parra, tapant els genitals del voluntari, que avui encara es conserva.
Abans de sortir del parc no podem deixar d'acostar-nos a l'escultura de Josep Llimona Desconsol que està situada enmig de l'estany ovalat de la plaça de Joan Fiveller. Llimona, nascut el 1864 a Barcelona, fou alumne dels germans Vallmitjana i és considerat com un dels màxims representants de l'escultura modernista catalana.
Entrem al parc i avancem fins arribar a l'alçada de la plaça de Joan Fiveller, situada davant del Parlament de Catalunya. A la nostra dreta trobem la primera de les escultures de Josep Clarà que veurem al llarg del nostre itinerari. Es tracta de l'obra Als Voluntaris Catalans dedicada a la memòria del miler de catalans que es van allistar a la Legió Estrangera Francesa durant la Primera Guerra Mundial.
El 1914, a diferència d'altres artistes catalans establerts a París com Manolo Hugué o Pau Gargallo, Josep Clarà va decidir no retornar a Catalunya. L'escultor olotí va passar la Gran Guerra a França i, fins i tot va visitar el front l'any 1917.
El desembre de 1918, poc temps després de la signatura de l'armistici, l'alcalde de Barcelona Manuel Morales, viatjaria a París per fer entrega al primer ministre francès Georges Clemenceau del títol de ciutadà honorífic de la ciutat comtal. Josep Clarà va ser convidat a acompanyar a Moreno i durant l'acte protocol·lari va sorgir la idea de fer un monument en record als voluntaris catalans. Clemenceau va recolzar la iniciativa i es va comprometre a col·laborar-hi. Pocs dies després Clarà deixava constància a la seva agenda de l'inici d'una primera maqueta de Le soldat de la liberté.
El contracte definitiu de l'encàrrec es signà l'any 1922 i Clarà enllestí l'escultura en pocs mesos però l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera aturà la seva instal·lació. L'any 1933 l'ajuntament va renovar l'acord amb l'escultor i, quatre dies abans de l'esclat de la guerra civil, el 14 de juliol de 1936, el monument va ser finalment inaugurat. Malgrat que el 1925 aquesta obra de Clarà havia obtingut el Grand Prix a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París, el primer consistori franquista va proposar d'eliminar-la. Finalment, però, només se li va retirar la placa amb la inscripció «Als voluntaris catalans morts durant la Gran Guerra. 1914-1918».
L'any 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic, es va instal·lar un campament de joves falangistes al parc de la Ciutadella. José Maria Oriol y Urquijo, gran patriarca de la indústria elèctrica espanyola i cap provincial de la Falange de Biscaia des de l'octubre de 1937, va manar cobrir l'escultura i convertir-la en una mena de monòlit amb la forma de la roca de Montserrat coneguda com Cavall Bernat.
Acabat el congrés es va tornar a destapar l'obra, però la nit del 17 de novembre d'aquell mateix any els braços del voluntari van ser tallats i l'ajuntament va decidir amagar l'escultura mutilada amb una tanca feta de taulons de fusta. El comportament de les autoritats va indignar Clarà que escriuria a la seva agenda: «Coincide el hecho con otro caso vandálico tolerado públicamente de haber consentido sea tapada mi obra con fanfarroneado desprecio por la gazmoñería dominante desgraciadamente en estos momentos en nuestro caro país. En octubre de 1953, sigue la estatua tapada. Más siento este último desprecio de unos fanáticos ignorantes que el que unos miserables hayan mutilado mi obra para venderla en forma de chatarra (caso de ser así)». El 1954 es va arreglar l'escultura però s'hi va afegir una fulla de parra, tapant els genitals del voluntari, que avui encara es conserva.
Abans de sortir del parc no podem deixar d'acostar-nos a l'escultura de Josep Llimona Desconsol que està situada enmig de l'estany ovalat de la plaça de Joan Fiveller. Llimona, nascut el 1864 a Barcelona, fou alumne dels germans Vallmitjana i és considerat com un dels màxims representants de l'escultura modernista catalana.
A les Biblioteques de Barcelona trobareu:
Clarà dibuixos
Clarà escultor
Més informació:
El parc de la Ciutadella
Els voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundial
Cataluña y la Primera Guerra Mundial d'A. Rigol i J. Sebastián
El Palau del Parlament
